Programes d’educació nutricional

Els programes d’educació nutricional poden estar dirigits a la població general o a grups específics de població. La població general se sobreentén que està dirigit a persones sanes. Però, habitualment, els programes van dirigits a grups de persones amb una situació específica de salut, com poden ser:

• Durant l’embaràs i la lactància: les intervencions nutricionals en aquest col·lectius són imprescindibles. El ginecòleg, pediatra i dietista – nutricionista han de definir les pautes dietètiques correctes per assegurar l’aportament de nutrients adequat pel; correcte desenvolupament del fetus i el seu estat de salut en futures etapes de la vida, correcte desenvolupament de la placenta, producció de llet materna i manteniment de l’organisme de la mare.

• Durant l’edat escolar:  és la més idònia per la promoció de nous coneixements, hàbits i estils de vida saludables. En l’edat infantil, els hàbits alimentaris van configurant paulatinament el perfil de preferències en etapes posteriors. Els primers 20 anys de vida són  determinants per el transcurs qualitatiu de l’edat adulta i la vellesa.

Per tant, és recomanable introduir educació nutricional en el currículum docent de les escoles. La dieta de la població escolar és desequilibrada, hi ha un clar excés de consum de greix i proteïnes, hidrats de carboni complexes inferiors als recomanats i insuficient aport de vitamines (possiblement és per un insuficient consum de fruites i verdures).

• Durant la tercera edat: en el procés d’envelliment es produeixen canvis fisiològics, de situació familiar, social i econòmica que poden repercutir en l’alimentació i per tant, acaben tenint influència en l’estat nutricional dels ancians.

Les persones responsables de la cura dels ancians tenen un paper important en la seva assistència integral. Són un col·lectiu capaç d’assumir nous hàbits alimentaris i col·laborar en el desenvolupament d’activitats saludables per millorar la seva qualitat de vida.

• En persones discapacitades: Identificar necessitats individuals i plantejar les estratègies més correctes per cada cas. En el disseny de les pautes dietètiques s’ha de tenir en compte aspectes com les preferències alimentàries, la textura dels aliments, tipus i dosis de medicament consumits i possibles interaccions fàrmac-nutrients. També s’ha de tenir en compte el grau d’autonomia de la persona.

• En pacients crònics: per assessorar mesures dietètiques de recolzament a pacients amb malalties cròniques i als seus familiars. Podria ser una prioritat el treball amb diabètics, celíacs, persones amb al·lèrgies i/o intoleràncies alimentàries, pacients amb malalties cardiocirculatories, quadres osteoporòtics, persones obeses i pacients oncològics.

Com bé es pot comprovar, en funció del grup de persones al qual va dirigit el programa (població diana), les activitats poden ser de prevenció primària, secundària o terciària. La prevenció primària va dirigida a grups de població que volen prevenir malalties associades a una alimentació incorrecta i la prevenció secundària va dirigida a persones que se’ls hi ha diagnosticat una malaltia i que han de millorar la seva alimentació per tal de no patir complicacions i aconseguir portar una vida normal.